Sovint es parla dels drets dels infants i de la protecció dels mateixos, no obstant ningú parla dels drets del professor. Nosaltres no tenim drets reconeguts davant dels alumnes. Si un professor falta al respecte, toca a un alumne o l'amenaça, pot perdre la feina per sempre. Ens arruïnem la vida. En canvi si ho fa un alumne, la sanció és -com a molt-una expulsió d'un mes, si no estic equivocada.
La figura del professor avui en dia no té el mateix prestigi que fa anys. Si els adolescents contesten als pares a casa, què no hem d'esperar que es faci als instituts? I què es pot dir de les mentides que diuen els nens a casa, i dels pares que venen a liar-la al centre? Estem venuts.
Nosaltres hem de vigilar no quedar-nos a soles amb un nen. Hem de procurar que sempre que passi alguna cosa hi hagi testimonis que puguin corroborar les nostres versions. I sobretot hem de mantenir la calma, no podem perdre els nervis ni cometre errors. Perquè la paraula d'un professor avui dia té un valor relatiu.
No hi ha dret.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
la societat esta molt malament, només pensar que el altre dia un nen de 10 anys va denunciar la seva mare per que el va pegar i han sentenciat a la mare amb una ordre de allunyament ni mes ni menys que un any!! oh si! cada dia flipo mes amb el món.
fins aviat!
Pese a las pocas ayudas/ventajas/derechos... no hay que desanimarse porque la misión de la educación académica sigue siendo muy importante (cada día más) y tiene su lado gratificante... siempre quedará Rubí! Muaks! AGUR
Publicar un comentario