El final d'una etapa

S'acaba una etapa i avui n'he sigut plenament conscient. M'he acomiadat dels nens de 3er, i ha sigut molt emotiu per a tots. Sobretot perquè jo no estaré l'any que ve. Ells sabien que el curs vinent seguiran tenint els mateixos tutors, però com que jo he estat tantes vegades a punt de marxar i encara segueixo a l'escola, doncs els pobres estaven una mica desorientats.
Ens hem acomiadat amb petons, abraçades i fins i tot ha caigut alguna llagrimeta. Jo m'he contingut fins al final, però quan he obert el full doblegat que m'havien donat alguns, ja no m'he pogut aguantar. En el full hi posava: "Marta, no te olvidaremos nunca" i els noms de tots els que havien pogut signar.

Són uns nens genials, unes persones excel.lents. Jo no esperava que pogués aprendre tantíssim d'ells, i que pogués arribar a passar-m'ho tan bé. I tampoc esperava que m'agradés tant fer classe, omplir-me de guix, escoltar-los, observar-los. Són tan interessants els nens de nou anys!! Ufff! Ja els trobo a faltar.

Estic contenta, perquè sé que he posat el meu granet de sorra a la vida d'aquests nens, i per descomptat ells ho han fet a la meva. De fet..., ells són els "responsables" de que demà vagi a Barcelona a portar els papers per la preinscripció universitària. Mestre. Educació Primària.