Avui m'he passat gairebé tot el dia omplint beques d'educació especial i parlant amb families. Estava molt enfadada, perquè la gent presenta els papers a mig omplir, i adjunta els documents que li sembla, sense llegir-se bé les instruccions per omplir-les.
Aleshores ha vingut una dona de 70 anys i m'ha explicat la seva vida. Jo pensava que era l'àvia d'una alumna de 7 anys que hi ha a l'escola. Resulta que era la besàvia, i m'ha explicat que ella i el seu marit eren els que cuidaven de la nena. Viuen els tres sols, la néta (mare de l'alumna) no se'n fa càrrec i no col.labora gens econòmicament. Es mantenen amb les pensions de la parella i la dona l'únic que demana és tenir salut per cuidar la nena. Tot això m'ho ha explicat la senyora.
Darrera de cada beca hi ha una història. Estic molt indignada. Com poden viure una mare divorciada i dos fills amb una pensió de 380 euros al mes? En aquest cas sé que hi ha uns avis darrera, i que la mare deu netejar cases i cobrar en negre. Ho sé perquè un dels nens és K, de qui he parlat en un altre post i de qui havia sigut tutora.
Estic molt impressionada després d'aquests dos dies. La Cap d'estudis em diu que no ens podem posar així per ningú, perquè l'escola està plena "d'històries" i convivim cada dia amb aquesta realitat. Però jo em sento impotent, l'únic que puc fer és mirar que les beques estiguin correctes i tinguin tota la documentació necessària.
...I penso en el contrast de les dues escoles en les quals he treballat i prefereixo mil vegades aquesta. I em preocupo per la vaga de transportistes, perquè abans de que això m'afecti a mi, haurà afectat primer a milers de famílies. I m'adono que no podem continuar així, que això no és l'Estat del benestar i que no cal anar gaire lluny per trobar gent necessitada. En quin món vivim??
El fet és que hi ha nens i nenes que no tindràn les mateixes oportunitats que jo vaig tenir, perquè ja no les tenen ara. I aquesta és la realitat, una realitat ignorada per la majoria. Sabem que hi ha misèria al nostre voltant, però no ens imaginem fins a quin punt.
Conclusions: Vivim en una merda de sistema capitalista que l'únic que fa és crear desigualtat econòmica i social.
1 comentario:
la veritat es que vivim en un país que cada vegada esta pitjor, amb un Gobern mes que corrupte que no te collons a reconèixer que hi ha crisis i fa servir sinònims per tal de amagar el que es cert, que hi ha CRISIS.
Un Gobern que diu que ajuda el poble i el que fa es enriquir-se per la esquena amb els recursos que genera el mateix, que escombra cap endins, confabula amb les constructores amb els seus pisos de "protecció" oficial etc... entre altres coses.
Sense anar mes lluny jo tenint una feina de 40 hores "digne" si no fos per que visc amb els meus pares no tindria on dormir per que no m'arribaria el sou per viure ni tan sols de lloguer, això es un exemple mes de que no anem be.
Publicar un comentario