L'experiència a Rubí

Aquest any, he trigat un parell de mesos a tornar a treballar. És una qüestió d'oferta i de demanda, i va per ordre rigurós segons el número assignat a cada substitut. Depèn de les baixes que hi hagi, així que d'alguna manera es pot dir que la feina dels substituts va en funció de les "desgràcies" dels altres :(

A més a més, els que fem secundària, ho tenim una mica més fotut. És una mica injust, perquè tot i que nosaltres ens beneficiem de poder treballar relativament ràpid desde el moment en que ens apuntem a la borsa, també podem passar molts mesos aturats, d'un curs a un altre. I nosaltres també necessitem menjar i pagar lloguers o hipoteques cada mes. Però en fi, no s'hi pot fer res.

Alguns dels meus companys -jo inclosa- ens queixem de que ara som bons per treballar a Primària, però quan deixin de necessitar-nos ens quedarem tiradíssims altre cop. És una situació complicada, ja que a molts de nosaltres ens agradaria quedar-nos-hi.

Bé, doncs com deia, fins a finals d'Octubre no vaig tornar a ser nomenada. L'any passat tot era més fàcil pels de secundària no especialitzats en anglès, mùsica o educació física. Hi havia una mica de caos, perquè sempre quedàven places sense cobrir a infantil o a les especialitats, i sempre hi havia feina per nosaltres. Aquest any en canvi, el rigorós ordre ha fet que les coses s'atrassessin, i que només poguem accedir a substitucions on no s'ha de ser especialista, cosa per altra banda trobo lògic. Així doncs, la meva primera baixa aquest any, l'he anat a cobrir a una escola de Rubí, que anomenaré R1.

R1, és una escola situada en un barri humil, amb molta immigració. L'escola funciona amb diners de la Generalitat, com totes, i amb les ajudes de l'Ampa. Aquí els llibres són socialitzats. Els llibres els compra l'Ampa, i cada alumne té associat un llibre amb el seu número. Si el llibre es perd, la familia n'ha de comprar un de nou. I l'any següent els mateixos llibres van a parar a mans d'altres alumnes.

Les excursions tampoc les paguen els alumnes. És l'Ampa qui n'assumeix el cost. Ententen clar, que les families paguen un rebut de l'Ampa a principi de curs.

L'altre dia, em van donar un talonari de loteria. Un talonari de l'escola, que com a mestra havia de vendre. Jo pensava que els diners havien de ser pel viatge de fi de curs de 6è o alguna cosa així. Doncs no. El diners del donatiu eren per l'escola, per comprar coses que fessin falta.

Una altra de les coses que més m'ha sorprès d'aquesta escola, és tot el personal que hi ha. Mestres de reforç, d'aula d'acollida, d'educació especial, el psicòleg, la psciopedagoga, i un llarg etc. Se suposa que totes les escoles haurien de tenir tot aquest personal, però em consta que no sempre és així. Aquí, el fet que hi hagi tantes families desestructurades i tanta immigració fa que sigui molt més necessari tot aquest desplegament de professionals i d'espais. Escric tot això una mica desde la ignorància, doncs només tinc com a referent per comparar, l'escola on vaig estar l'any passat, tant diferent a aquesta.

Adjunto un dibuix d'un dels nens de la meva classe. Un nen de 3er de primària. Jo en sóc la tutora.