domingo, 25 de noviembre de 2007

Entre els més petits

La meva segona experiència com a mestra, la vaig viure en una escola de Terrassa, a L. G. Precisament aquesta és l'escola a la qual vaig anar de petita, així que quan vaig arribar, em van rebre algunes de les mestres que jo havia tingut.
La substitució era una mitja jornada. En realitat, la tutora de P-3 havia agafat la baixa unes setmanes abans, i la mestra de suport s'havia passat a la tutoria, doncs la substituta que havia arribat, era psicòloga, no mestra. Així que quan aquesta última va demanar una reducció de jornada, va ser quan vaig arribar jo. La meva feina doncs era fer música i suport a l'aula per les tardes, mentres que l'altra companya faria pel matí, informàtica i psicomotricitat a tot el cicle d'educació infantil.

Imagineu-vos, la cara que vaig posar quan vaig entrar a una classe de P-3 per primera vegada. Em mirava els nens desde la meva alçada, i no sabia ni tan sols com dirigir-me a ells. Els parlava com a nens? O com si fossin adults?
Poc a poc vaig anar aprenent com havia de tractar-los i com fer les classes. Només els hi feia música, que a aquestes edats eren coses senzilletes. El problema venia en adonar-me que fins i tot el més senzill era complicat d'explicar a unes personetes que no tenien coneixements previs de gairebé res. I així van anar passant els dies, cantant cançons, fent danses, explicant contes...
Quan feia la música estava sola a l'aula. No us podeu imaginar com de tensa em posava, com suava!!! Calia gestionar bé el grup, mantenir l'atenció durant ben bé una hora, i sobretot havien d'aprendre alguna cosa! Quina responsabilitat més gran!
Vaig estar fins a final de curs en aquesta escola, i vaig aprendre un munt de les meves companyes, la Maria, la Neus i la Miriam. Vam anar d'excursió varies vegades, vam anar de colònies, vam fer festes a l'escola...va estar molt bé.

L. G., és una escola molt diferent a la que estic ara. Per començar hi van nens amb famílies amb més recursos, imagino que influeix el fet que que és una escola situada al centre de la ciutat.
A educació infantil es feien moltes sortides, a visitar la policia, al cinema, al parc Vallparadís, a la platja, a la granja, i algunes més. També els pares col.laboren amb quotes de material que fan que l'escola estigui molt millor equipada. Com a mínim, al cicle d'educació infantil, es treballava molt amb cartolines, ceres, pega, papers de tot tipus, pintures, rotuladors...etc. I què dir de les mestres! El millor recurs que pot tenir una escola, sens dubte són les/els mestres. I allà, hi havia algunes de les millors. ;)

1 comentario:

walbiri dijo...

Crec que es una sort tenir l’oportunitat de veure les dos cares d’una moneda.