Tres anys més tard...

Aquí estic un altre cop. A la mateixa escola.
Els meus alumnes ja fan sisè i tot ha sortit com esperava. Només em queden algunes assignatures per acabar la carrera de mestra. Carrera, de la qual no m'han convalidat ni un sol dia de pràctiques. Però si tot va bé, que hi anirà, d'aquí a un any tindré el títol, i podré tornar a les aules de primària.

Avui m'ha tocat fer a mi la classe d'educació física. Venia a veure'm la tutora de la universitat i allà estava jo, amb el meu xandall, el material, la cap d'estudis, el mestre d'educació física... Com si no hagués passat el temps, en el mateix pati, amb els mateixos alumnes.

I aquelles mirades atentes, aquella energia, la bona predisposició i les veuetes dient el meu nom. Res ha canviat. M'omplo altre cop de vitalitat, d'entusiasme, de força i de ganes de donar-ho tot, fent de mestra altra vegada.

Un altre cop, desfeta per dins. Però de nou, reconstruida.
Mil gràcies a tots els nens i nenes, per ser un bàlsam per l'ànima.
Mai us oblidaré.