Els rumors són certs!

Ja no sóc mestra, ara sóc professora de Llengua i literatura castellana.
El dia 17 de Setembre, em van trucar de Serveis Territorials per una mitja jornada en un IES, fins a finals de curs. Tot i que tenia la opció de declinar la oferta i esperar a que em tornessin a trucar, (Només estic obligada a acceptar les jornades completes) vaig decidir acceptar-ho sense pensar-m'ho dues vegades. Com a oferta laboral, complia tots els requissits per ser una feina ideal, però encara faltava veure el tipus d'alumnat que hi havia a l'Institut fet que podia arribar a amargar-me la existència.

Al dia següent pel matí vaig anar cap a B, localitat on es troba l'IES. El cel estava tapat, i el gris dels núvols no contrastava gens amb el gris dels edificis del barri, i allà, mentre buscava un lloc on deixar el cotxe, vaig tenir un mal pressentiment. L'Institut, el vaig trobar en un edifici vell tot i que en molt bones condicions. Una de les coses que més em va agradar és el terreny que l'envolta. Es tracta d'un lloc molt ampli, força verd, on hi ha un parquing per a professors i el pati. Un cop a dins, vaig conèixer a la directora, una dona molt enrollada, divertida i propera, i alguns companys del seminari. Em van donar l'horari de tot el curs, faria classe a 1er d'ESO i no començava fins la tarda, així que un cop em van explicar tot el que m'havien d'explicar, vaig marxar cap a la Universitat.

Aquella mateixa tarda vaig tenir la meva primera experiència com a professora de castellà.

Dijous (última hora) 1er A

Entro a la classe i em trobo 27 alumnes de 13-14 anys, xerrant... En un primer moment ningú em fa cas... No sé com, aconsegueixo que seguin i que m'escoltin. Però és impossible mantenir el silenci durant mig minut... Comentaris en veu alta, sorolls de tot tipus... "Déu meu, penso, jo aquí no aguanto tot el curs".
Passo llista. Els alumnes escolten fins que dic el seu nom, després es posen a xerrar, el que implica que quan en porto deu, ja no se'm sent la veu. La classe és allargada, i l'acústica no gaire bona, així que he de cridar molt perque se m'escolti.
Estic a l'infern, ho sé... Descobreixo que tots els rumors sobre com de malament va la educació en aquest país són certs. És impossible fer classe en aquestes condicions, amb aquest xivarri... Desesperant.

Em quedo callada, esperant, amb cara d'enfadada, i sembla que funciona una mica. Alguns comencen: "Callaoooos!!!!" Quan considero que hi ha algu que s'assembla al silenci, continuo passant llista. Ni tan sols intento memoritzar les cares amb els noms. L'únic que em passa pel cap, és que ni de conya estudiaré per les oposicions d'això! Jo no em quedo tota la vida en aquesta feina!

Arribo al final de la llista, i la última persona no hi és. Resulta que és fora del país, i els alumnes m'ho diuen tots alhora, alguns fent broma. M'enfado, i a crits, poso a copiar a tres. Mitja classe sembla que reacciona i deixa de donar problemes. Queden els xungos, que passen de mi.
Els hi dic que llegirem en veu alta el primer text del llibre, i que ho farem per ordre de llista. Alguns em diuen que no volen llegir. Jo els hi dic que llegiràn quan els hi toqui.
Comencem i tot bé, però arribo a una noia que em diu que no llegeix. Li dic: "Qui no llegeix, copia". Es posa a copiar. Sé que m'ha desafiat, que ha dit que no llegia i que al final no ha llegit. No puc obligar-la, però almenys serveix perquè els que no volien llegir ho facin, ja que l'alternativa de copiar no els hi agrada.

Acabem la lectura, jo ja estic farta. L'hora se'm fa eterna, no s'acaba mai. Els poso a fer els exercicis de comprensió lectora. "Lo corregiremos mañana", els hi dic "Aprovechad el tiempo o os lo llevaréis de deberes". N'hi ha que no tenen ganes de treballar. Començo a donar voltes per la classe i vaig cridant la atenció dels qui no treballen. Poso a copiar a quatre més, que no fan feina i no paren de xerrar. Li dic a tota la classe que els qui no hagin contestat un mínim de preguntes s'hauràn de quedar a les cinc a fer-les. Una de les repetidores xungues de la classe se'm rebota i em contesta malament. L'expulso a la sala de guardia amb "parte" inclòs.
Als deu minuts expulso al següent. Un altre repetidor xungo que em contesta malament.
Uff, jo no sé si aguantaré aquest ritme.
A les cinc de la tarda el balanç és de dos alumnes expulsats i com a mínim deu alumnes fent còpia.

Aquesta va ser la meva primera classe. Vaig sortir feta caldo, entre els nervis i la falta de fè en el sistema educatiu espanyol. Per sort entre els professors hi ha molt bon rotllo i el tema disciplina es porta en equip. La idea és que amb els de primer els hem de marcar molt des del principi, perquè si els deixem fer, ens amargaran la vida més tard.
En general estic molt desanimada, és pitjor del què em pensava. Jo no tinc ganes de fer de poli, i de moment no he fet una altra cosa. Intueixo que els meus dies de calma i de felicitat laboral s'han acabat.