V.

V, es un petit geni que anava a la classe de 3er B. En realitat no treia molt bones notes a segons quines assignatures, però tenia un domini del llenguatge oral i escrit excepcionals, per a ser un nen de vuit anys. Engullia llibres, des de noveles com Harry Potter fins a qualsevol llibre de consulta. Els temes que mes dominava eren l'Antic Egipte i les aus. Si li ensenyaves la fotografia de qualsevol ocell sabia dir-te el nom, tan en castellà com en llatí. Era una passada.

Les primeres setmanes que vaig estar a l'escola (Jo els hi feia llengua castellana) no parava d'aixecar el dit per intervenir. A vegades podia ser una mica carregant. En una sortida que vam fer plegats els dos cursos, ell no deixava d'interrompre al monitor per preguntar dubtes. Era un nen que s'ho qüestionava tot, però a vegades no tenia mesura.
Jo sempre els hi deia que les persones tenim dues orelles i una sola boca, i que això es així perquè hem d'escoltar el doble del que parlem.

Van anar passant les setmanes i V, igual que tots, va anar evolucionant. Cap al tercer trimestre ho vam comentar amb el tutor. V ja no xerrava tant a classe, havia après a escoltar als companys i a respectar els torns de paraula. Tampoc era tan líder com ho havia estat, i tenia un comportament que feia pensar que volia passar desapercebut. Quan per Sant Jordi vam fer els contes per explicar als mes petits, ell va tenir problemes amb el grup. V es molt perfeccionista, i no volia fer el conte de qualsevol manera. Em sembla que es va frustrar una mica amb aquesta activitat.

V, a mi, em queia molt bé. Era un nen que s'expressava com un adult amb un mínim de cultura. Quan jo parlava amb ell, no ho feia com si fos un nen de vuit anys, i sé que ell ho valorava. Era tot un homenet. A més a més, tenia una personalitat molt noble. Si s'enfadava amb algú, sabia cedir per arribar a un acord. També reflexionava quan s'havia trobat davant d'algun problema, i sempre sabia quan s'havia de disculpar, sense que ningú li hagués de dir res.

L'últim dia de classe, el vaig veure marxar amb el cap cot pel passadís, no s'havia acomiadat de mi. Sé com li costaven aquestes coses, doncs no era un nen d'abraçades i petonets així com d'altres. El seu company de taula, em va donar el full escrit amb el "No te olvidaremos nunca" i entre totes les firmes hi havia la de V.
Era un nen excepcional.